PERMEABILITAT INTESTINAL

L'epiteli de l'intestí prim té una funció dual: la digestió i absorció de nutrients, i actuar com a barrera enfront de compostos tòxics i macromolècules. En conseqüència, la integritat física i funcional de l'intestí és fonamental per a la salut. L'anàlisi de la permeabilitat intestinal és una prova funcional que avalua el pas de diferents macromolècules a través de la barrera epitelial.

La permeabilitat intestinal augmentada o síndrome de l'intestí "foradat" és una alteració de la funció de barrera mucosa de l'epiteli de l'intestí prim, que es relaciona amb l'etiologia i patogènia de nombroses malalties intestinals i sistèmics.

ALTERACIONS DE LA PERMEABILITAT INTESTINAL

La funció de barrera de la mucosa intestinal pot veure's alterada per diversos mecanismes, com, per exemple: infeccions intestinals, alteracions de la flora intestinal normal (disbiosis), deficiència de IgA secretora, consum d'aliments al·lergènics o de compostos tòxics, alcohol, medicaments (principalment, antiinflamatoris no esteroides – AINES i antibiòtics), quimioteràpia i radioteràpia, entre altres.

L'increment de la permeabilitat intestinal suposa un augment del pas de substàncies no desitjades al torrent sanguini, podent originar alteracions inflamatòries i immunitàries cròniques, tant a nivell local com sistèmic. Aquesta alteració es coneix com a síndrome de l'"intestí foradat" (o leaky gut en anglès) i sol ser conseqüència principalment d'alteracions de les unions estretes i de l'absorció paracel·lular.

Una permeabilitat intestinal augmentada està present en nombroses malalties intestinals (p.i., malaltia de Crohn, malaltia celíaca) però també sistèmics (p.i., artritis reumatoide, espondilitis anquilosant, diabetis tipus 1, nefropatia IgA, esclerosi múltiple, patologies dermatològiques cròniques, asma i diversos tipus de càncers).

La disminució de la permeabilitat intestinal pot ser causa de malabsorció i originar desnutrició, encara en presència d'una ingesta alimentària normal en qualitat i quantitat. Això sol ser conseqüència de lesions de l'epiteli intestinal que afecten l'absorció transcel·lular de nutrients. La malaltia celíaca se sol correlacionar amb una disminució de la permeabilitat intestinal.

El Test PI és un mètode no invasiu d'avaluació de la integritat i funcionalitat de la mucosa intestinal, que possibilita el diagnòstic de les causes d'una gran varietat de símptomes intestinals però també sistèmics, a més d'aportar informació sobre resposta terapèutica i seguiment clínic (marcador d'activitat, pronòstic i recaigudes).

La identificació d'una alteració de la permeabilitat intestinal, sigui a l'excés o en defecte, possibilita l'actuació terapèutica específica, amb la consegüent millorança dels símptomes en un percentatge elevat de pacients.

EL TEST PI

L'anàlisi consisteix en l'administració de substàncies no metabolitzables de diferent pes molecular, com la lactulosa i el manitol, mitjançant sobrecàrrega oral. La quantificació mitjançant cromatografia de gasos del percentatge d'eliminació d'ambdues substàncies en orina informa del seu percentatge d'absorció.

El manitol és un monosacàrid i en situacions normals s'absorbeix entre un 5 i un 30%. La seva anàlisi informa del grau d'absorció de petites molècules (<0.4 nm) per via transcel·lular.

La lactulosa és un disacàrid i ha d'absorbir-se a nivells inferiors al 0.5%. La seva anàlisi informa del grau d'absorció de grans molècules (>;0.5-0.6 nm) per via paracel·lular, a través de les unions estretes.

Així mateix, la determinació del quocient lactulosa/manitol permet minimitzar les diferències intraindividuals originades per altres factors, com el buidament gàstric, el trànsit intestinal, l'excreció urinària i la dificultat en la recol·lecció de l'orina.

INDICACIONS

El Test PI està especialment indicat en:

 

  • Persones que desitgin gestionar proactivament la seva salut
  • Pacients amb malalties o simptomatologia intestinal de tipus crònic
  • Pacients amb malalties sistèmiques inflamatòries o immunitàries de tipus crònic